Hi ha moltes expressions per dir que una persona raona bé (i moltes més per dir que no ho fa): una de les que més m’agrada és tenir el cap ben moblat. Sempre que algú la diu, m’imagino una biblioteca abigarrada de volums nous i tronats, ben posats però fets servir, que d’alguna manera ens han cabut dins. Em pregunto com s’ordenen aquestes prestatgeries perquè durin tota la vida i que alhora puguem remenar-les sense miraments. I com ho hem de fer els mestres i mediadors de lec- tura per encabir-hi nous volums que no serveixin només per amuntegar pols? Calen escales per arribar a les lleixes més altes? Us proposo noves metàfores i arguments aferrissats per ajudar a llegir de forma crítica i significativa i anar construint així la biblioteca personal, com una quimera.

//