nena3
Venda entrades!
Festival de literatures i arts infantil i juvenil

A BUEN PASO

A buen paso neix perquè a mi, la seva editora, m’agradaven l’astrofísica i l’enginyeria aeroespacial.
M’agradaven, i no obstant això em perdien les relacions curioses i extravagants entre els nombres, la llei de gravetat i el pes específic dels cossos, així que una vegada i una altra les meves fórmules quedaven *inconclusas. Aviat vaig tenir clar que cap *velívolo que jo pogués projectar superaria la prova de l’aire. Mai.
De manera que es pot dir també que A bon pas neix perquè em va poder la poesia.
Així i tot poesia i física, poesia i enginyeria tenen alguna cosa en comú: les relacions. El descobriment d’una llei i el disseny d’una màquina tenen molt a veure amb la capacitat de relacionar dades i elements, tenen molt a veure amb la imaginació i la fantasia.
I, tal com diu l’escriptor Grassa Toro, “no es fa poesia amb paraules poètiques, ni tan sols amb realitats poètiques. Les paraules i les realitats poètiques no existeixen. Es fa poesia amb relacions poètiques entre les paraules i les realitats, amb relacions poètiques entre les realitats i les realitats, amb relacions poètiques entre les paraules i les paraules”. (*Grassa Toro, 99 afirmacions i sis o set preguntes a propòsit del llibre, la lectura, l’escriptura i la literatura, Els llibres del *Imperdible, Remolins, 2009.)
A buen paso representa un caminar de manera una miqueta accelerada i és que hi ha tant per veure, conèixer i descobrir en aquest món que, empesos per la curiositat, no es pot deixar de caminar física i metafòricament. Sense córrer, això sí, que després l’hi perd un tot, i és que la velocitat real d’un anar a bon pas és també relativa, a l’entorn, a l’ambient, a la velocitat del pensament que acostuma ser *pausado i necessita espais de silenci per condensar-se.
És per aquesta raó que A buen paso s’ocupa d’àlbums. A principis d’octubre de 2009 a Tarassona, en l’àmbit de la trobada d’estudi i debat Literatura infantil i matisos (La primera Trobada d’Estudi i Debat Literatura infantil i matisos ha estat organitzat pel grup d’estudi Cercle Hexàgon, promogut per *Pantalia, gestió d’idees, i patrocinat per la Fundació Tarazona Monumental), vam estar tractant d’apropar-nos al que defineix l’essència del lliuro àlbum i entre les seves característiques fonamentals trobem la contemplació i la ressonància, aquest què una miqueta inasible que, suscitant el desig de comprensió, ens fa perdre l’equilibri i (pot ser que) ens porta a descobrir connexions insospitades. És a dir que en el llibre àlbum trobem la poesia.
I una mica de tot això deuria haver-hi en els llibres de bon pas i, més que donar respostes, pretenem amb ells suscitar preguntes, fidels a la idea que el tret més distintiu de l’ésser humà és la curiositat, la mateixa curiositat que va portar a Ulisses a travessar el regne dels vius i dels morts, la mateixa que humanitza als bàrbars de l’homònim poema d’Adam Zagajewski (en Adam Zagajewski, Desig, Penya-segat, Barcelona, 2005, traducció de Xavier Farré).
La mateixa que és pròpia dels nens, i que a cap moment volem apagar en ells sinó encoratjar, convençuts que la curiositat és el motor de la vida i la millor eina per gaudir del temps que passem en aquest món.
Per totes aquestes raons A bon pas ha nascut i publica àlbums en primera instància per a nens i en general per a qualsevol que es fixi en els nostres llibres. Ens anima la passió i el desig de moure’ns a partir de les persones amb les quals ens creuem per les raons més variades, i amb autors i il·lustradors dels nostres dies per tractar de crear alguna cosa que mereixi la pena i que ens deixi sorpresos. Sorpresos amb la sorpresa que només ens provoquen les coses bones.