MicroConverses de Ràdio FLIC

MicroConverses

En aquesta MicroConversa descobrim que Care Santos tenia una àvia molt xerraire i molt bona narradora i una mare que li recitava contes en vers als embussos de trànsit.

 

Raquel ens explica que va iniciar el seu camí a la llibreria La mar de letras just a l’inici de la pandèmia, un bon repte. També ens explica com els nens i nenes del barri els deixen mapes del tresor per sota de la persiana!

Eduard Ramírez és degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Conegut pels contes que fa servir en els seus discursos, ens parla de la seva relació amb la literatura, i destrueix la llegenda urbana que esport i lletres no casen bé.

Llibretera a Liberespacio, el seu amor pels llibres i la seva experiència laboral amb generacions poc imaginatives la va empènyer a crear aquesta llibreria amb l’objectiu de fomentar la lectura i fer arribar la il·lusió d’obrir un llibre a tothom. 

 

Montse Catllà, Directora de la Fundació Atlàntida de Vic, comparteix amb nosaltres la importància de descobrir la pròpia motivació per decantar-se per un o altre llenguatge artístic. Ah! I ens encanta que un dels vocals de la Fundació sigui escriptor i professor de literatura.

 

Fundadora de la llibreria El Dragón Lector, fa ja 5 anys que està jubilada, però no deixa d’implicar-se en projectes de foment del gust lector, i ens explica moltes anècdotes. Amb cinquanta anys i escaig va capgirar la seva vida i va muntar la llibreria aprenent, entre altres coses, a explicar contes.

 

La Mònica Bertran, docent de Batxillerat Artístic de l’Escola d’Art de Vic, de tant llegir sobre art ha acabat dibuixant. Estar envoltada d’un entorn molt ric, artísticament parlant, l’ha animat a llançar-se a la piscina, però això sí, sempre necessita incorporar textos literaris a les seves creacions.

Què hi ha millor que fer un cafè mentre llegeixes un bon llibre? Això van pensar l’Eva Domper i la seva sòcia quan van obrir el Cafè de les Lletres de Vic. Avui l’Eva ens explica alguna anècdota d’aquest espai tan especial. 

 

Mª Carmen García vivia just davant de la biblioteca del seu barri, que es va convertir en el seu pati, on va passar moltíssimes estones. Parlem amb ella dels detalls de dirigir una biblioteca (gran o petita) i brindem per la celebració del FLIC aquest 2020 de la mà de la biblioteca que ella dirigeix (la biblioteca Miguel Hernández) i amb les escoles de Puente de Vallecas.

Montse Ayats és la directora d’Eumo Editorial, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i membre de la Junta del Casino de Vic, co-organitzadors del FLICFestival a Vic. A casa de la Montse no hi havia llibres i,com diu ella, “a vegades no n’hi ha però també et passen coses…” I al mercat de Vic la seva mare, si li sobraven diners, li comprava contes. Tot plegat va conformar la base del gust per la lectura que va acabar recuperant de gran.

Llibretera a Kirkú y la Bruja, de petita llegia molt, però va començar il·lustrant, després va continuar escrivint i, aleshores, va arribar el somni de muntar una llibreria com ella creia que devien ser. Així va sorgir aquesta llibreria, una llibreria amb ànima d’Ester 

Docent a la Universidad de Zaragoza especialitzada en LIJ, amb Rosa hem parlat d’una de les seves màximes: “l’Art i la infància són dos conceptes inseparables”. Doncs, segons ens explica, un aprèn millor quan gaudeix estèticament.  

El director de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez ho té claríssim: innovar és aprendre, a l’adolescència està la clau de l’esdevenir cultural de les persones. Des de fa temps, la Divina Comèdia traduïda per Ángel Crespo viu a la seva tauleta de nit. 

 

Com fa ella mateixa a la seva bibliografia, anirem resseguint alguns fets destacables de la seva vida per intentar copsar els ingredients que la conformen com a escriptora. Una MicroConversa molt entranyable on descobrim les capes personals i literàries d’aquesta escriptora.

 

Susagna Roura, Regidora de Cultura, Turisme i Habitatge de Vic, ens parla de la seva adolescència lectora, dels llibres que li van obrir les portes del gust per la lectura, d’algun altre llibre que la va torturar, i també d’un altre tipus de llibres: aquells que la van acompanyar durant la carrera, que no eren precisament ficcions. Aquests dies ens trobem amb ella al FLIC de Vic!

Rocío Valverde, llibretera a Jarcha, ha viscut la llibreria tota la seva vida. Els seus pares ja la regentaven quan també era papereria. Rocío comparteix amb nosaltres els seus records de llargues tardes al seu racó jugant amb papers, cartes, sobres i plastilina al seu aire, i d’una casa on els llibres “hi eren”.

Parlem amb Toni Ferron, llibreter de la Foster & Wallace de Vic, sobre allò que el va portar a ser llibreter, què és el més sorprenent que li han demanat a la llibreria i quin llibre li regalaria al seu pitjor enemic (si en tingués!). Sabent quin és aquest llibre, podem dir que seria un enemic amb sort!

Directora de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, l’Esther té molt clar que és bibliotecària a causa de l’Elvira Moles, que de petita l’alimentava literàriament parlant i que durant els estudis li feia de mentora. L’Esther coneix molt bé el FLIC perquè la Biblioteca de Vic fa anys que hi participa. Ens ho explica.

Director de l’OFFF Festival, en Pep ens parla de la necessitat de construir un relat dels nostres esdeveniments, de la capacitat de risc, de la mirada curiosa i de la innovació entesa com afegir capes a allò que ja controles. I per què no regalar als assistents a un festival de creativitat i innovació un llibre físic. 

 

Llibretera des de fa quatre anys a Serendipia, ens explica com durant el confinament va agafar la bicicleta per repartir llibres per les cases de Tres Cantos, qual Pare Noel o Reis Mags.  

Llibretera de Diógenes, a Alcalá de Henares, Chiara no va ser una bona lectora i defineix la seva relació amb la lectura de petita com una veritable tortura, però per casualitats de la vida es va creuar al seu camí en Juanmi, de la llibreria Diógenes, i allà els podrem trobar a tots dos entre llibres, històries, aventures i gossos lectors. 

 

Ricardo Alcántara ens parla de la necessitat d’estimar les paraules per escriure i de com la seva avia Amanda li va regalar l’ocasió de fer-ho mitjançant els seus relats futbolístics. Ricardo recorda els seus oficis i es deixa definir com un artesà de l’escriptura. 

 

Ana Garcia Castellano, madrilenya amb ànima de llegenda urbana, ens relata la seva trajectòria professional; de la narració a l’escriptura, al teatre. Ana va descobrir de la mà dels seus avis i del seu pare les llegendes urbanes del seu barri d’infància.

 

Es va acostar a la lectura de la mà de la seva família, i considera que de petit era un lector a dos ritmes: a l’estiu, llegia novel·la i còmic, que eren per a ell les “lectures divertides”; a l’hivern llegia sobretot enciclopèdies, el record de les quals és inseparable del marc escolar, i que també era una lectura que gaudia molt. 

 

Com ja ho era la seva mare, la Maica és un diccionari amb potes. Hem “microparlat” amb ella de l’estima per les llegües, de la necessitat de l’ús d’un llenguatge ric i complex  i de com tot plegat ens acompanya en la vivència del quotidià del fet poètic.  Avui parlant amb la Maica ens hem ben enfarigolat!

 

Home especialment polifacètic, quan explica històries se serveix de la fotografia o del teatre o de la narrativa per fer-ho. Recorda que de petit era tafaner, en el bon sentit de la paraula. Gràcies a això i gràcies a la Maria Dolors Llevaria es va començar a conformar en ell la creativitat que el mou.

 

Marta Tuttone s’enamora dels llibres, i són aquests els títols els que acaben formant part de Liana Editorial, que acaba de fer 2 anys! L’editora comparteix amb Magalí Homs els secrets de la seva tasca editorial, com la interessant pràctica de llegir els còmics del dret i del revés (literalment!)

Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, ens parla en aquesta MicroConversa sobre lectures de infància que van canviar la seva mirada, sobre l’hàbit cada cop menys freqüent de la relectura, sobre lectures que va descobrir ja adulta i que desitjaria haver conegut quan era petita… I comparteix un bon consell: per recomanar bons llibres cal ser un bon lector!

 

Javier Flor ha entrevistat escriptors, il·lustradors i traductors d’aquesta i de l’altra banda del món, a vegades acompanyat de les seves filles, que, segons diu l’especialista en literatura infantil i juvenil, ja llegeixen més que el seu pare. No és estrany, doncs, l’optimisme de Javier quant al futur de la lectura. La revista Peonza, de la qual és fundador, fa 34 anys amb bona salut.

El còmic és el principal mitjà d’expressió de l’artista plàstic Francesc Ruiz. Una eina per a trencar i qüestionar-se el circuït habitual del gènere i portar-lo a altres llocs (instal·lacions, performances, itineraris urbans,…), per a construir realitat, descobrir nous mons o recuperar-ne alguns que ja s’han perdut. 25 anys d’experiència, recollits en part a la retrospectiva que li han dedicat enguany al Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid. Avui Francesc ens parla del descobriment dels còmics underground a l’adolescència, de subcultura, de la cerca de “noves maneres d’explicar” (en espais com la llibreria Fatbottom) i respon a la pregunta… Qui és Francesc Ruiz?

És cert que llegir, al principi, és un acte individual i silenciós, però el moment de parlar-ne, de compartir-ho, pot arribar a ser encara més plaent! En Marc Alabart, mediador literari en entorns diversos (escoles, llibreries, biblioteques,… i el bosc!) ho sap molt bé. Els nens i nenes tenen ganes de parlar sobre el que han llegit, tenen ganes d’exterioritzar-ho. En parlem en aquesta MicroConversa.

Àngel Mestres confessa fins on arriba la seva obsessió pels llibres en aquesta MicroConversa amb Magalí Homs. Tot va començar amb El Llop Estepari de Hermann Hesse, inici d’una gran afició lectora que amb el temps va donar lloc a un curiós ritual bibliòfil d’ordre i classificació. Àngel Mestres és Coordinador Acadèmic del Màster de Gestió d’Institucions i Empreses Culturals (UB) i Director general de Trànsit Projectes, des d’on, també, la relació que s’hi estableix amb els llibres és força extraordinària.

Llegir i escriure és la gran passió d’en Dídac Bautista,  autor de La Vida Fantàstica (Estrella Polar). Quan llegeix, es posa a la pell dels personatges i pensa en les seves vivències. Avui, ens recomana El meu germà persegueix dinosaures (G. Mazzariol, Nube de Tinta), per com parla d’aprendre a acceptar les diferències. També li està agradant molt Donetes (L. M. Alcott), per com les seves protagonistes afronten l’adversitat. Té molt a dir, en Dídac!

L’humor és un ingredient imprescindible en les lectures preferides d’en Max Casanovas! S’ho passa d’allò més bé amb la sèrie Jo, Elvis Riboldi (La Galera) i és un gran fan de Roald Dahl. Avui ens parla sobre Matilda i Charlie i la fàbrica de Xocolata, sobre adaptacions cinematogràfiques i sobre una molt bona manera de descobrir noves lectures: a la biblioteca!

La polifacètica il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell conversa amb Magalí Homs sobre el seu amor al teatre, els inicis de la seva carrera artística i sobre els darrers llibres que ha il·lustrat i que es publiquen aquest any, com Muñeco de barro (Libros del Zorro Rojo), una de les cartes on l’artista colombiana Emma Reyes narra els seus durs records d’infància, i La vida fantàstica, del jove Dídac Bautista (Estrella Polar): “lliçons de vida d’un nen amb somnis”.

Anar a la muntanya acompanyat dels teus gossos i d’un bon llibre pot ser una manera fantàstica de deixar-te emportar per una gran història de Jack London. Avui l’Haritz Garcia ens diu per què li agrada tant La crida del bosc/La llamada de lo salvaje (L’altra tribu / Nórdica) i ens porta un llibre que el fa riure molt: Tom Gates, de Liz Pinchon (Bruño).

La Matilda Garcia ens parla de la sèrie de Tea Stilton (Destino) i del llibre Els tres mussolets (Martin Wadell, Kalandraka), i ens explica com van arribar a les seves mans. També ens parla sobre el bibliobús que visita la seva població i ens dona una bona idea sobre què podem fer amb aquells llibres que ja no llegim quan ens fem grans.

Namaka és una revista divertida i salvatge, carregada d’una bona dosi d’humor, magnífiques il·lustracions i històries increïbles. Avui coneixem la seva editora, Sara Molina, mitjançant les seves lectures d’infància i l’impacte que va tenir en ella la Mary Shelley. També descobrim la revista en detall i totes les iniciatives que han engegat durant el confinament.

“Quan imagines, la teva ment és la que té el poder”, diu la Bruna Achon, amb qui parlem en aquesta MicroConversa sobre dos títols que li encanten: Tània Claravall (Maria Parr, Nórdica Libros) i la col·lecció Hilda (Luke Pearson, Barbara Fiore Editora). També comparteix amb nosaltres com es va adonar que era una lectora,…

Noemí Villamuza fa 20 anys com a il·lustradora coincidint amb el 10è aniversari del FLIC. Ja que encara no hem pogut celebrar-ho tots plegats, en aquesta MicroConversa l’artista parla amb la directora del festival Magalí Homs sobre el seu procés creatiu i les primeres fonts d’inspiració de les quals va beure durant la seva infantesa. 

Benvinguts i benvingudes a la primera MicroConversa de Ràdio FLIC. En aquest primer programa, Roser Ros parla amb Xesca Roig, que té 9 anys i ens explica com viu la literatura. I vosaltres com la viviu? Preferiu llegir sols o acompanyats? En quin ambient us agrada fer-ho? Quin llibre ens recomanaríeu?…